Descripción de sendas

Calle de Llucena
Este domingo 14/6, he tenido el gusto de recorrer unos cuantos Km. de sendas reabiertas por Amics de Camins de Ferradura de Llucena Aficionats; Después de subir el track aWikiloc, he recibido varios mensajes en demanda de más información, así que voy a exponer mis impresiones, por si son de interés para otros senderistas.
Primer tramo: San Vicente, cementerio, Les Foyes, mas de Granell. La señalización (lineas blancas/azules) abundante; en las bifurcaciones, azulejos dejados provisionalmente, con indicaciones de dirección y distancias. La zona cercana al cementerio, que se quemó hace un par de años, no parece muy transitada, y, la hierba está creciendo rápidamente, llegando a dificultar el paso en algún punto. El sendero que sube por la umbría, hasta el mas de Granell, en perfecto estado.
El Morral

Segundo tramo: Desde la Penyarrotja, siguiendo la ruta de los Molinos, después de cruzar el primer badén sobre el rio Llucena, a la derecha, están las primeras señales de una senda, que se lanza decididamente ladera arriba, haciendo zig-zags dentro de un pinar joven, hasta enlazar con una pista, que siguiéndola hacia la izquierda, me lleva al mas de Les Solanes., En la pista dejo a la izquierda un desvío señalizado, que abre otro abanico de posibilidades. A la entrada de la masía me reciben cuatro grandes y escandalosos canes; las personas que tengan fobia a los perros, pueden tener algo de susto en este punto, no obstante, mi experiencia con ellos ha sido sumamente agradable, en cuanto les he dado confianza, se han acercado para que los acariciara, incluso ha habido uno, que me ha acompañado durante un rato. Por la senda sigo ganando altura a cada paso, y, después de pasar junto a una caseta de labranza, y una finca de almendros, en pocos minutos estoy en lo alto del Morral,un desnivel de 400m. en 2,5Km. A partir de aquí, la senda llanea dulcemente, pasando junto a las ruinas del mas del Morral, y por debajo de una faja rocosa, hasta desembocar en una pista, que me llevará, por el mas de Catxifa al mas de Miralles. En todo este tramo, a poco que se fije uno en los tocones de romero y coscoja que hay en el camino, se hace patente la cantidad de esfuerzo que ha sido necesario hasta conseguir habilitar el paso.
Les Fleixes

Tercer tramo:Les Fleixes. Los pilones de inicio y las primeras marcas, parten de una pista, junto a una masía en ruinas, que unos mapas definen como mas de Liberato, y otros como mas de Xiva de dalt (espero que buen algún conocedor del lugar, me saque de dudas) y temina en otra pista junto al rio Llucena cerca del barranco de Cassotes. El inicio de este tramo, lleva al senderista en descenso, hasta media ladera, encima de una faja rocosa, sin demasiado desnivel, por una senda limpia, y donde se reconoce perfectamente el antiguo camino, hasta la fuente Solana. En esta fuente, han realizado un importante esfuerzo de desbroze, limpieza, y mantenimiento, incluso han encalado la roca contigua para que sea visible desde Llucena, lo cual está muy bien, pero, su valor para el caminante creo que será escaso, pues su caudal es paupérrimo, y casi con total seguridad en los meses de calor y sequía, no dispondrá de liquido para rellenar la cantimplora. Poco después de la fuente, comienza un vertiginoso descenso por una senda, que aunque limpia, apenas conserva trazas del camino original; durante un rato, hay una excelente panorámica de la roca del Castellá, hasta que la senda se introduce en un pinar, y, tras una serie de lazadas, sin salirse de los limites de un azagador, desemboca en la pista que transcurre paralela al rio Llucena por su margen izquierdo.

A tener en cuenta, que yo he realizado el recorrido y descripción de estos tramos en sentido contrario a las agujas del reloj, pero esto es circunstancial, la señalización está perfectamente adecuada para transitar en ambos sentidos.
Esto es una reseña de unos pocos Km. recuperados, hay muchos más, y tengo constancia de que el grupo, ya tiene planes para continuar su labor este próximo otoño; pequeños trozos de enlace entre sendas, restaurar algún punto deteriorado, y, apertura de otro camino en el valle del rio Llucena, que multiplicará las posibilidades, tanto de las rutas circulares, como de las de paso hacia otros destinos.

El rio Llucena suele llevar caudal todo el año, y parajes cono la Badina, el Toll de Carlos, el moli el Ros, y el manantial donde nace el rio, son parajes ideales para refrescarse con un baño después de una mañana de caminata, una opción muy a tener en cuenta al planificar nuestra rutas veraniegas.
Algibe mas de la Carrera


Nada habría podido suceder si alguien no lo hubiera imaginado
Reinhold Messner










14/6 Sendes de Llucena

                                 Una nova ruta per la contornada de Llucena, descobrint nous racons d’este extens, muntanyós, i preciós terme (espere que no es note molt que sóc d’ací)


A les set del matí, comence des del paratge de Sant Vicent a seguir rutes marcades amb ratlles blanques i blaves, colors que utilitzen Amics de Camins de ferradura de Llucena Aficionats per a senyalitzar les sendes que recuperen; passe per el costat del cementeri, i per una senda, que després de l’incendi que va haver-hi en esta zona, s’està cobrint ràpidament d’herba un altra vegada, arribe fins a Les Foyes, i per la part posterior de les fabriques, a l’entrada del camí que remunta la vessant fins al Más de Granell. Ací abandone les senyals, continue per pista fins a Guardamar, i en forta baixada, a la Penyarrotja a l’inici de la Ruta del Molins. Després d'anar per ella uns centenars de metres, una vegada creuat el riu Llucena, entre en un altre dels camins recuperats; fent les típiques revoltes dels camíns de ferradura, vaig guanyant altura ràpidament per l’empinada vessant, fins a la pista de Les Solanes. En esta masia, ixen a rebre’m quatre o cinc gossos armant prou escàndol, però de seguida m’adone de que no estan enfadats, al contrari, s’alegren de veure’m, i vénen a veure si vull jugar amb ells. Passada la masia, la senda seguix cap amunt, creuant per una finca d’ametlers, i sense quasi adonar-me estic en la part alta del Morral, amb el riu Llucena als meus peus, i excel·lents vistes cap a la Plana, i cap al Penyagolosa. Este és probablement el punt més alt del recorregut, ara vaig cap al nord, primer per senda, després pista fins al Más de Miralles, on enllace amb la pista asfaltada del Más de La Parra, que seguisc uns centenars de metres direcció sud fins que arribe a l’entrador del Más de la Cantera. Vora l’aljub d’este Más faig la paradeta de l’esmorzar, aprofitat que te aigua, perquè, la meua s’ha quedat en la nevera de casa; després seguisc per els massos de Chiva i Liberato, en busca del començament de la senda de les Fleixes, que transcorre per damunt d’una faixa rocosa amb excel·lents vistes del nucli urbà de “La Perla de la Muntanya”, i de tota la vall del riu Llucena. La senda davalla vertiginosament fins les proximitats del barranc de Cassotes, ara a buscar novament la pista del Más de la Parra, el molí Tornero, i, després de creuar el riu pel pont, pel camí d’Adzaneta, després d’una dura pujada, faig la meua entrada, tot suat en la plaça del poble, desbordant de gent perquè ès dia de mercat, i, a més s’està celebrant una processó religiosa. Després de llavar-me la cara en la font, localitze a Domingo i a Juan, que han instal·lat un parada de venda de samarretes i altres productes per a recaptar fons i poder continuar amb la seua tasca. Estic uns minuts amb ells, en els que em comenten que la gent està molt interessada en la seua labor i adquirint els seus productes a bon ritme, també els projectes que estan preparant per a després de l’estiu. Ara, només em queda arribar fins al paratge de Sant Vicent, on està esperant-me el cotxe, i done per finalitzada esta entretinguda ruta.


Tots els camins del mon, comencen a la porta de la teva casa


                Fotos de la ruta                                      Track de Wikiloc