 |
| Tossal de Gossalvo i Penyagolosa |
Una altra ruta diumengera per estirar un poc les cames.
Deixe el cotxe en la partida de la
Barceloneta, al voltant de Figueroles i, a les set i mitja quan
comença a despuntar el dia em pose en marxa. Vaig direcció Nort,
per el plá del Vinyé, seguint el PRCV-341, i sense eixir-me ni un
metre de la pista, perquè segons pareix hui és un bon dia de pas de
tords, i els tirs, encara que a penes es veu res, ja ressonen per
totes les bandes, supose que els caçadors tindran controlat, i minimitzat el
risc, però a mi em dóna un poc de “yu-yu”.
Des de la caseta de “la Paridora”
comença una senda, que puja directament al “bassot del comte
d’Aranda”, on arribe just a temps per a fotografiar l’eixida
del sol pel “tossal del Mollet”, (açò és una excusa
excel·lent per a detindre’s, però el que passa realment, és
que ja em falta l’aire). Ara, de nou per pista, passant prop de “
la Trauanta de Figueroles”, vaig fins a “ la Trauanta de
Llucena”, on deixe la pista i, puge fins a la lloma i masía de “la
Serra” per una senda que des de l’incendi de fa huit anys, s’està
tapant ràpidament d’argilagues, i, si no se li posa remei,
possiblement dins de tres o quatre anys, serà intransitable
A l’arribar a la Serra tinc davant
l’objectiu de hui "el cabeso del más de Gossalvo" un tossal
redó, i bonic, visible des de tota la contornada, i que mai m’havia
donat per anar fins al seu cim, fins que dies arrere llegint en el
blog de Goterris, una ruta en la què havia pujat este turó, em va
picar el cuquet, i ací estic.
Hi ha una pista que passa per la seua
base, però la descarte i vaig camp a través en la seua busca; no ho
faig per retallar temps o distància, perquè la diferència és
insignificant, és per fer bo el refrany “la cabra, tira al monte”;
a més en esta zona, no hi ha molta vegetació i es pot avançar
sense contratemps.
Una vegada a la seua base, seguint la
semiderruida paret fronterissa d’un azagador, amb calma, perquè el
pendent és fort, arribe fins al cim on hi ha un vèrtex geodèsic,
que em servix entre altres coses, com a respatler per a assentar-me a
esmorzar, també em sosté en braços per a fer-me una foto amb el
Penyagolosa de fons.
He pujat per la cara Est, ara baixe per
l’oest, no hi ha senda, però tampoc hi ha cap complicació per a
arribar en línia recta fins al collet on s’albira la pista i un
“bassot”. Creue la pista, i seguisc camp a través direcció
Sud-oest en busca del “Mas de la Parra”. Isc a la pista, i passe
per damunt del mas amb la intenció de baixar fins al riu de
Llucena, i, per la ruta dels molins, a Figueroles, però, a la poca
estona, em trobe amb una placa de “batuda de porcs senglars”, i
això sí que són paraules majors per a mi, canvie de ruta, em
dirigisc a la font de la Parra, i seguint la pista amb totes les
seues llaçades, baixe fins al pla de Figueroles, i al cotxe.Díhuit Km. per pistes , sendes, i algun tros, camp a través; exceptuant el cim del tossal de Gossalvo, és un terreny que he patejat més d'una vegada, però inclús així ha sigut un matí entretingut.
 |
| Más de la Parra |
Si no escalas la montaña, nunca podrás disfrutar del paisaje. (Pablo Neruda)
Track en Wikiloc Álbum de fotos
No hay comentarios:
Publicar un comentario