Nunca es
tarde, si la dicha es buena. Este refrany, se’m ve al cap cada
vegada que em recorde de l’aventura viscuda el dissabte tres de
Gener.
Enguany
Papá Mamá
Noel em va portar una targeta regal, per a la ferrata multiaventura
“la roca del Molí”, i allà que vam anar, Alexandra, Hilario, i
jo, tres novells, més acollonats que menys, a veure si el nostre
monitor de
Viunatura, aconseguia que acabàrem el recorregut.
Col·locat el casc, l’arnés, i carregats amb tota la ferralla
necessària per a l’activitat, Diego ens explica les normes de
seguretat, i el funcionament del dissipador, i immediatament ens
fiquem en la ferrata; he de dir que és d’iniciació, pel que hi ha
suficients graons i en cap moment hi ha dificultat per a arribar al
següent agarre; de seguida vam estar tots dalt, i, després d’un
xicotet descans per a comentar esta primera part, ens fiquem en la
tirolina; ràpidament li vam agafar el regust, i com té un camí
fàcil per a tornar a l’inici, ens tirem tres o quatre vegades
cadasqú; a continuació, Diego va muntar un rápel en una xicoteta
roca, ens va explicar un poc la manera de muntar-ho, i ens va
ensenyar el funcionament del huit, i la tècnica de descens; esta era
l’activitat que més respecte em donava, però després de
provar-la, va ser la que més em va agradar; una vegada realitzat
este xicotet rápel de prova, vam pujar novament per la ferrata uns
vint metres, Diego va muntar allí de nou la corda i vam concloure
l’aventura, tot l’equip, sense deixar-se cap activitat, rapelant
este tram, prou més llarg que l’anterior.
Als meues cinquanta i prou anys, esta
ha sigut la primera vegada que he passat per una tirolina, o que he
baixat per una roca rapelant, i com ha sigut un matí dels què
millor ho he passat en els últims anys, torne a recordar als lectors el refrany
amb el què he obert esta entrada.
Gràcies a Violeta per entendre totes
les aventures que se m’ocorren, i a Hilario i Alexandra, per
acompanyar-me a realitzar moltes d’elles
ULTIMA HORA. Els reis
reines mags m’han portat un casc, un arnés, i un dissipador. Açò
es posa seriós!
2 comentarios:
Després d'haver-te estrenat en la de la Serra d'en Galceran, aquesta et degui saber a poc jejeje.
Pues ves en compte, que lo de les ferrades enganxa...pues ja que tens el equip, ¡¡¡a estrenar la que han muntat Diego i cia. en Villahermosa!!!
Hola Dani.
Vaig passar un matí molt entrengut, i amb Diego de monitor, vaig aprende moltes coses bàsiques de seguretat i maneig del material.
Encara no tinc tot l'equip, pèro no tardaré en completar-lo, i, la ferrata de la Muela, tin per segur, que esta primavera no s'escape.
Publicar un comentario