13/12 Les Tretzenades

                                  Com vos podeu imatginar, desde sempre agricultors, ramaders , lenyadors, i cualsevol treballador del camp, han estat pendents del clima. Molts elements de la natura feien saber als nostres avantpassats d'una manera aproximada, com esdevindria el futur climatològic  immediat.

A curt termini, els camperols, es fixaven en senyals (núvols grossos o torrellons) que en dies de primavera o estiu i pel matí anuncien tronades. L'observació dels animals també  proporciona pistes; per exemple, els ramats d'ovelles assenyalen aigua quan pasturen parades i s'espolsen cada poc de rato; els moviments de les formigues d'ales, i, els cercles taronga al voltant de la lluna, també anuncien cambis en les condicions ambientals de les properes hores.

Per a les prediccions a llarg termini, la gent del camp de les nostres comarques, estaven pendents de les tretzenades.

Però, què són les tretzenades? 
     Als joves, i, a la gent de ciutat, els sonará a xinés, una expressió que molts mai haurán escoltat.   Doncs, per al nostres avanpassats, ere un sistema per predir el temps que farà durant tot l'any, i, en el que creíen de totes totes.  Per lo que jo conec, les tretzenades es dividisen  en dues parts: primer, les tretzenades de cara, aquestes s'inicien el dia de santa Llúcia -13 de desembre- que correspon a gener i finalitzen el dia 24 que correspon a desembre. El dia de Nadal, les tretzenades descansen. Al dia següent,  26 de desembre, sant Esteve  s'inicien les de cul; així, l'anomenat segon día de nadal, correspon a desembre; el compte s'acabe el sis de gener, dia de Reis, que correspon a gener. A la zona on jo vaig naixer, els avis  del lloc deien que les tretzenades de cul sempre eren més de fiar.

              Penso que ès un sistema de predicció d'una fiabilitat dubtosa, comparable a altres del mateix tipus que existeisen per tot arreu (el “Calendario Zaragozano”, por ser el més popular, conegut per tot arréu d'espanya) pèro, tot'hom, tením les nostres creencies, superticións, i maníes, i ,jo noc soc ningú, per a cuestionar-les; esta entrada es sols un retall d'informació que recorde dels meus avanpassats, i que ès trasmitía per el mètode boca-orella d'una generació a la següent.

En altres llocs de la península, ès poder trovar sistemes pareguts; cabañuelas, témporas.

                                                                                                                                                                                              En Villahermosa del rio tenen un  dit popular basat en la observació atmosférica, que te un cent per cent d'acerts: Penyagolosa enboirada, a los tres días o seca, o mojada.